Introducció Inici   1.Verbs Verbs   2. Els adjectius Adjectius   3. La fonètica Fonètica   4. Els adverbis Adverbis   5. Els pronoms Pronoms   6. Les conjuncions Conjuncions   7. Els substantius Substantius   8. Les preposicions Preposicions   9. Religió, noms, festes i llatí Religió.Noms
  10. La natura Natura   11. Alt Empordà Empordà   12. Vocabulari català i castellà Català i castellà   13. Barbarismes castellans Castellanismes   14. De tot De tot   15. Expressions Expressions   16. L'anglès i el català L'anglès   17. Els mitjans de comunicació RTV-diaris   18. Català del Gironès Girona   19. Català de Lleida Lleida
Index 17 - Els mitjans de comunicació Índex general
Pàgina següent Cliqueu    
    Aquí hi ha una llista de paraules de Bordils dels anys quaranta. És el català del Gironès   El Gironès Moltes d'aquestes paraules es diuen també a l'Empordà.          Enllaç amb 'El català de l'Empordà'  Enllaç amb "'El català de l'Empordà'"          Enllaç amb 'Els pobles de Catalunya'  Els pobles de Catalunya/Bordils
                     A    B    C    D    E    F    G    H    I    J    K    L    M    N    O    P    Q    R    S    T    U    V    X    Y    Z    Paraules   
 1. Acotxar-se
"Acotxeu-vos, acotxeu-vos bé" ens deia l'àvia quan ja ens haviem posat al llit i erem a punt de dormir i ella ens acabava d'abrigar bé.
||ALCOVER-MOLL: Acotxar l'infant: posar-lo en bona posició per a dormir.   'DIEC'
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'acotxar'"

 2. Aigamoixos
Són els llocs pantanosos d'aigües quietes que es fan a la vora dels rius o a les rieres. S'hi fan joncs, algues, balques i molses. Hi sol haver granotes i ulls de bou. Ara habitualment se'n diuen aiguamolls. El diccionari Didac diu que els aiguamolls es fan a la vora del mar. Potser caldria dir que només n'hi ha si a la vora del mar hi van a parar aigües dolces de rius o rieres. Els aiguamolls sempre són d'aigües dolces.
||ALCOVER-MOLL: Paratge en què la terra està tan saturada d'aigua que hi fa mal anar i mal treballar. Aiguamoll.
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'aiguamolls'"   'DIEC'

 3. Aixalaiar o eixalaiar
Animar. "De bon dematí ja estava ben aixalaiat". Vol dir amb ganes d'enraonar de riure, de moure's, de fer coses.    Paraula no trobada a cap diccionari

 4. Ajocar-se
Les gallines dormen ajocades. Quan es pon el sol de seguida són a jóc.   'DIEC ac 3'
Anar a jóc, anar a dormir els ocells.   'DIEC ac 1'

 5. Anyocar-se
Quan anem amb les sabates mig posades, s'aixafa la part del darrera, les sabates queden anyocades.   'DIEC'

 6. Amanir
"Amanir" és posar una cosa a punt: "Ja tens amanida la roba que t'has de posar demà".
No ha de ser necessàriament tirar salt i oli a l'enciam.
||ALCOVER-MOLL: AMANIR v. tr. Preparar; disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer.   'DIEC'
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'amanir'"

 7. Ambosta
Mesura que es fa amb les mans: "Tira un parell d'ambostes de blat de moro a les gallines".
||ALCOVER-MOLL: Quantitat que cap dins les dues mans juntes.     'DIEC'

 8. Ànima
Pels anys 40 del segle passat, a Bordils hi havia unes mil dues-centes ànimes, ara n'hi ha més de mil set-centes. Dels habitants en dèiem ànimes.
"Pels carrers, a l'hivern al vespre no s'hi veu ni una ànima". (No hi passa ningú).
||ALCOVER-MOLL: Aplicat a designar tota la persona.   'DIEC ac. 3'

 9. Ansat [ansàt]
Pot amb ansa que es fa servir a la cuina. Empordà: tupí.
||ALCOVER-MOLL: Olla de terra o de metall amb una sola ansa.   'DIEC'

 10. Arraolir.se
"Feia fred i estava ben arraulit (arrulit) a dins del llit".
||DIEC: Arrupir-se . Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por.   'DIEC'

 11. Arrossinat
Es solia dir arrossinada una peça de roba quan era vella, estripada o bruta. Si un nen anava brut i estripat, es deia: "On vas tan arrossinat".
||ALCOVER-MOLL: Degenerar, deixar-se anar físicament o moralment.   'DIEC'

 12. Arregussar
Replegar o recargolar les mànigues braços amunt per poder treballar bé i no embrotir-les.
||ALCOVER-MOLL: Fer replegar una mànega o peça de vestit damunt ella mateixa, cap amunt.   'DIEC"

 13. Arrufar el nas
||ALCOVER-MOLL: Fer una contracció de cara per expressar desgrat o disconformitat.   'DIEC'

 14. Aulet
Lloc (bosc) d'aulines aulina = alzina joves (Celrà)
||ALCOVER-MOLL: Alzineda tendra.   'DIEC'

 15. Auto
Dels cotxes se'n deien autos. En tot el poble n'hi havia tres. A la tarda dels diumenges molta gent del poble anava a la carretera "a veure passar els autos".
||ALCOVER-MOLL: abreviat, per automòbil.   'DIEC'

 16. Avesar
Acostumar. "Aquest nen està mal avesat" deia l'àvia si feies coses, per exemple a taula, que no s'havien de fer.
||ALCOVER-MOLL: Acostumar, fer adquirir un hàbit.   'DIEC'

 17. Bacó
Es fa servir amb el sentit de "brut". Així es diu: "Vas fet un bacó" quan un nen va brut.
||ALCOVER-MOLL: Home brut de cos o indecent en ses accions.   'DIEC'

 18. Balb
Tenir els dits o les mans balbes vol dir que han perdut la sensibilitat per causa de la fred i costa de moure'ls.   'DIEC'

 19. Balca
  La balca És una planta que es fa als aiguamoixos (ara en diuen aiguamolls) i que té una fulla que els cadiraires en fan seients de cadires.   Cadira de balca   'DIEC'

 20. El Ban de Bordils   Els arbres del ban
Planura plantada d'arbres -pollancres POLLANCRE m. Arbre de l'espècie Populus nigra. Cast. chopo - entre el poble i el riu Ter. Per obtenir-ne taulons de fusta. Són 280 Ha de pollancredes que correspon a una tercera part del terme municipal. La paraula "ban" deu venir de la masculinització de "banda" Així sembla que es pot deduir de l'Alcover-Moll . El "ban" es troba tot al llarg de la "banda" dreta del riu Ter.
L'expressió: "Vols venir cap als oms?" Al ban debia haver-hi hagut 'oms' era una invitació a anar-hi per discutir les coses a cops de puny.

 21. Barrigar
"Les gallines barrigaven per terra".    Una cosa desordenada per haver-la remenat podia ser una cosa barrigada. O bé es deia, Què barrigues aquí?
||ALCOVER-MOLL: BARRIGAR v. tr. Furgar, excavar la terra a cops de morro, com fan els porcs (Empordà, La Selva, Torelló);   'DIEC'

 22. Barrumera
"Aquest sabó fa molta barrumera". La verdura quan bull fa barrumera.
||ALCOVER-MOLL: Sabonera (Empordà, Olot).   'DIEC'

 22. Basarda
Tenir basarda o fer basarda és tenir o fer una por relacionada amb la foscor i la solitud. "Fa basarda passar per aquell carrer tan fosc".
||ALCOVER-MOLL: Por intensa que pertorba l'esperit.   'DIEC'

 23. Batiport
Fusta que es posava ben ajustada a la porta del carrer per impedir l'entrada d'aigua quan hi havia aiguats.
||ALCOVER-MOLL: BATIPORT m. Post que apliquen a la part inferior d'una porta per aturar que l'aigua del carrer entri dins la casa.   'DIEC'

 24. Becus!
És diu per indicar que una cosa et fa fàstic. Paraula no trobada a cap diccionari

 25. Bifi
||ALCOVER-MOLL: Que té el llavi inferior més sortit que el superior. Les dents de sota queden per davant de les de sobre.   'DIEC'

 26. Bordegàs
Noi esberat, que esbalota.
||ALCOVER-MOLL: No gens maliciós; beneitó i pusil·lànime.   'DIEC'

 27. Bossoga [bussoga]
M'he donat un truc al cap i m'ha sortit una bossoga, una banya.
||ALCOVER-MOLL: Bony produït en el cap per un cop violent.   'DIEC'

 28. Botzinar
||ALCOVER-MOLL: Murmurar, dir en veu fosca i en to de queixa o irritació.   'DIEC'

29. Bramador
Fusta que feia de taparada al rec per pujar el nivell de l'aigua i així poder regar l'hort.
||ALCOVER-MOLL: BRAMADOR m. || 1. Posteta prima amb un forat i un cordell, que els xiquets fan voltar veloçment. || 2. Forat amb tapadora situat prop de la resclosa del molí, per on s'avia l'aigua.   'DIEC'

30. Broc
Bastonet petit sense fulles.
També era un joc de cartes.
||ALCOVER-MOLL: Tros de branca o de canya sense fulles.   'DIEC'

31. Brusca
"M'ha anat una brusca a l'ull". En altres llocs dirien una 'brossa'.
||ALCOVER-MOLL: BRUSCA: Llenya prima, arbusts (Mall.); cast. broza, maleza.

32. Buina [búina]    Una buiola
És una tifa o caguerada de bou o vaca.
||ALCOVER-MOLL: BUINA Femta de bou. Var. form.: bovina,   Etim.: de bovina, per elisió de la v intervocàlica.   'DIEC'

 33. Buiola    Una buiola
Recipient com una galleda grossa o un cossi petit amb dues anses, metàl·lic o potser de terrissa per posar-hi roba en remull i per rentar-la. (Empordà. 'tangí')
||ALCOVER-MOLL: Recipient de fusta, de terrissa o de metall, en forma de galleda relativament baixa, que serveix per tenir coses en remull, per donar menjar als animals, per rentar, etc. (Empordà, Gir., Manresa, St. Feliu de G. etc)

34. Ca
||ALCOVER-MOLL: interj. que expressa incredulitat o negació.
Ca, barret! es deia per contradir.   'DIEC ac 4'

35. Caganiu
||ALCOVER-MOLL: L'ocellet més petit d'una nierada. El fill més petit d'un matrimoni   'DIEC'

36. Caga i menja
La caguimenja és la presó. Tot es feia allà mateix.

37. Cairat   Bigues i cairats
Biga petita de secció quadrada.
||ALCOVER-MOLL: Biga relativament petita per a sostenir sòtils o teulades.   Etim.: del llatí quadratu.      'DIEC'

38. Camella   Les camelles
En un carro, cadascuna de les dues fustes llargues que quedaven a cada costat de l'animal i que servien per enganxar-lo al carro.
||ALCOVER-MOLL: Braç de carro.   'DIEC ac. 2'

39. Cames
Pel febrer "ja som a cames", es deia per indicar que ja havia passat la fred.

40. Cancalleta
Fer la cancalleta és fer la traveta per fer caure. Paraula no trobada a cap diccionari
||ALCOVER-MOLL: Fer la camalleta: fer la traveta.

41. Canyó
És la part interior del coll (gargamella, esòfag). Tenir mal de canyó és tenir mal de coll. Encanyonar vol dir empassar-se el menjar o la saliva (xaliva). Si tens mal de coll et costa d'encanyonar.
||ALCOVER-MOLL: La part interior del coll.   'DIEC'

42. Cap-rodo: [capròdu]
Sensació que es té de què tot fa voltes al voltant teu quan tens mareig.   'Mireu el DicPc"

43. Capsot
Es allò que queda d'una capsa de blatdemoro   Capses de blatdemoro quan se n'ha tret tot el gra.   'El DIEC no té aquesta accepció"

44. Carica:
"Fer carica" és fer cara de no trobar-se bé.
||ALCOVER-MOLL: Cara demacrada o tristoia (Empordà).

45. Cassa   Cassa
||ALCOVER-MOLL: Galleda petita amb un apèndix prop de dalt de tot en forma de canó curt on s'hi ajusta un mànec de fusta llarg. Serveix per treure aigua d'algun dipòsit soterrat.

46. Catxeta
||ALCOVER-MOLL: Morma; cop donat amb la mà al clatell o a la cara.   'DIEC'

47. Cescle    Alcover-Moll. Cliqueu.   Cescle
Cèrcol metàl·lic de bóta o d'altre recipient de dogues. Antigament els cescles eren de tija de castanyer partida pel mig.   'DIEC'

48. Clavia i junoll [clavía]
Són el turmell i el genoll.   'DIEC'

49. Clemàstecs   Clemàstecs
Són uns ganxos que es posen a la llar de foc per poder-hi penjar les olles. Ve del grec Ve de la paraula grega que vol dir 'penjador'. que vol dir 'penjador'. ||ALCOVER-MOLL: Cadena d'anelles amples, que va penjada damunt la llar i que a la part inferior porta un o alguns ganxos on es penja l'ansa de la caldera.   'DIEC'

50. Cobertora
Tapadora d'una olla o paiella. Si té un sortint al mig per poder-lo agafar, se'n diu "plat girador" perquè amb això es pot girar com ara una truita de patates o un trinxat de verdura bullida que poses a la paella a escalfar o a fregir.
||ALCOVER-MOLL: 1. Peça que s'aplica a la boca d'un recipient per a tapar-lo.   'DIEC'

51. Conill
Anar conill vol dir anar despullat.
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta el significat d'"anar conill"

52. Coragre
Tenir coragre vol dir tenir agror o acidesa d'estómac.
||DIDAC: Una persona té coragre quan sent un malestar a l'estómac, com si li cremés, i li puja a la boca un gust àcid desagradable.   'DIEC'

53. Crespell
És una pasta de farina i aigua, fregida a la paiella. La paraula 'crespell' deu ser de la mateixa arrel que les "crêpes" franceses. (L'accent circumflex ja indica que en francès hi havia hagut una "s" abans de la "p").   'DIEC'

54. Corrents
Anar a algun lloc "corrents" o "corriguents" vol dir anar-hi depressa, corrent.
Si diem que algú correvia és que anava corrent o corrents.

55. Cuixot Part d'uns pantalons que, si són llargs, cobreix tota una cama.
||ALCOVER-MOLL: Cuixal de calces o pantalons.
|| Cuixa de porc salada o amanida per a guardar-se i esser menjada; cast. pernil. En català també del cuixot se'n diu pernil, no?   'DIEC'

56. Curria [curría]    Curria
Curriola per on passa la corda del pou.   'DIEC'

57. Decandit
Debilitat per no haver menjat.
||ALCOVER-MOLL: Decandir: Decaure, perdre les forces.   'DIEC'

58. Deixatar
||ALCOVER-MOLL: Fer disgregar i mesclar un sòlid amb un líquid; cast. desleir. «Deixatar un rovell d'ou amb llet»   'DIEC'

59. Desbotar
Fer malbé a cops o forçant-ho. "Els lladres li varen desbotar el pany de la porta".
||ALCOVER-MOLL: Rompre a cops; esbotzar; obrir violentament.   'DIEC'

60. Desventrellat Que està malament del ventre. Que té còlic (diarrea). També es diu que té caguetes o cagarrines.
||ALCOVER-MOLL:Que està malament del ventrell; que té diarrea (Empordà, Lleida).

61. Dites populars
A casa es deien unes dites bordilenques molt antigues. Segur de més de cent anys. Cliqueu.    Mireu aquestes dites populars de Bordils.

62. Eixalaiat
Desvetllat, animat. No trobat a cap dicionari

62. Eixorivir
Aimar-se.
||ALCOVER-MOLL: Deixondir, alegrar; donar vivor, bon humor.   'DIEC'

63. Empiocat
Estar empiocat o pioc és estar una mica malalt.
||ALCOVER-MOLL: EMPIOCAR-SE v. refl. Malaltejar, posar-se indispost de salut.   'DIEC ac 3'

63 b. En
Davant dels noms propis masculins començats en consonant, hi posem "en" i no "el": "En Josep i en Rafel". Si comencen amb vocal hi posem "l'": "L'Antoni, l'Ignasi". Els noms femenins porten "la" o "l'": "La Maria i la Carme", "l'Agustina i l'Angeleta".
||DIEC: En: Forma masculina de l’article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L’Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L’Alemany i en Pujol.   'DIEC ac 3'

64. Enaigat    Alcover-Moll. Cliqueu.
Es deia d'un nen que està trist i sense gana, normalment perquè està gelòs (té gelus) del seu germà petit.
         A Bordils "curaven" els enaigats fent-los tirar pedres al riu o a una bassa. O saltant set cops un rec a coll de la mare i tirant un pedra a cada salt.

65. Encabat
"Ara reposem, encabat ja anirem a buscar tomates".
||ALCOVER-MOLL: Acabat. En acabat. adv. Després.

66. Endevinalles antigues de casa
1. Pam d'aquí, pam d'allà i pam que li penja.    El forrellat
2. Camina i no té cames, xiula i no és un xiulet, qui no ho endevina és un ximplet.    La serp
3. Gros i talòs que només té un os.   El paller
4. No és carn ni peix i piula quan neix.   Quina pudor
5. Un llençol apedaçat que cap punta d'agulla no l'ha tocat.   Núvols
6. Una capseta blanca que s'obre i no es tanca.   Ous

67. Enfarfegar
Quan menges alguna cosa que et costa d'empassar perquè ja n'estàs una mica tip, llavors dius que "estàs enfarfegat". També es pot "anar enfarfegat de roba" si es va gaire abrigat i costa de posar i treure o de fer moviments. En aquest cas és com l'"engavanyar" de l'Empordà.   'DIEC'

68. Enfiles
Les enfiles eren unes xarxes de pescar al riu o al rec gran. (Ho deiem en plural).   'DIEC ac. 2'
||ALCOVER-MOLL: Xarxa per a pescar

69. Enfitar
Una dita coneguda feia així: "Mare enfillada no mor mai enfitada"
||ALCOVER-MOLL: Enfitar: Atipar excessivament. Refr. «Cap pare enfillat mor enfitat»: vol dir que el qui té fills es desprèn del que té per donar-ho a ells, i no li sobren mai diners.   'DIEC'

70. Enganxifós
||ALCOVER-MOLL: Enganxós, agafallós.   'DIEC'

71. Engargussar
T'engargusses quan el menjar et va per mal camí i et fa estossegar.   'DIEC'

72. Enrenou
||ALCOVER-MOLL: Soroll desordenat i excessiu. Enrenou de cadires.   'DIEC'

73. Enreveixinat
Exaltat, aixecat.
||ALCOVER-MOLL. ENREVENXINAR o ENREVEIXINAR (escrit també enravexinar). Enutjar, irritar fort i visiblement.
Etim.: derivat de reveixí.    Reveixí és la paraula 156   'DIEC'

74. Enrinxar
Cargols enrinxats són els que estan enganxats a les parets o a les vores del cistell o de la caixa on els tens. Queden amagats a dins de la closca ben seca.
||ALCOVER-MOLL: v. tr. Enganxar, entrelligar. "Per enjoiar-lo amb raïms d'or i perles" | "a l'arc del porxe la sarment s'enrinxa". Canigó x.   'DIEC'

75. Enriolat
Estar enriolat vol dir no poder-se aguantar les ganes de riure.   'DIEC'
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta el significat d'"enriolar"

76. Ensenyar
A més del significat de "mostrar una cosa", es fa servir també amb el sentit de "Se't veu". Exemples: "Corda't la camisa que ensenyes la panxa". "Cordat bé els pantalons que ensenyes els calçotets". "Ensenyar la panxa o el cul" no vol pas dir necessàriament que es faci expressament d'ensenyar-ho sinó que t'ho veuen i potser tu no te n'adones.   'DIEC'

77. Entrebancar    Entrebanc
||ALCOVER-MOLL. Aturar de caminar bé algú, ficant-se-li entre les cames.
Etim.: derivat de banc i prefixat amb entre-, o potser derivat de travar, com opina Coromines (BDC, xix, 30).   'DIEC'
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta el significat d'"entrebanc"

78. Entremaliat.
"Aquells nens són molt entremaliats".
||ALCOVER-MOLL. Que fa dolenteries pròpies d'infants o que fan més gràcia que perjudici.   'DIEC'

79. Enxampar.
Agafar algú per sorpresa. "El van enxampar robant diners del calaix de la botiga"   'DIEC'

80. Esbardufir
Renyar, rependre, insultar. Paraula no trobada a cap diccionari

81. Escagarulat
"Estar ben escagarulat" vol dir tenir molta por. Un conill escagarulat era un conill que tenia caguetes o cagarrines, llavors difícilment curables. També es deia: "Tenir algú el cul estret de tanta por". o "Cagar-se de por". Paraula no trobada a cap diccionari. Deu ser una variant d'escagarrinat

82. Escamat
"Va sortir ben escamat". Avergonyit. Sense ganes de tornar-hi. Escarmentat.
||ALCOVER-MOLL. Escamar: Fer agafar recel o desconfiança per l'experiència passada.

83. Escarbotar
Rascar una crosta d'un gra o d'una ferida per arrencar-la. Escarbotar un gra.
||ALCOVER-MOLL. Llevar per fricció una part superficial d'una cosa.   'DIEC'

84. Escardalenc
||ALCOVER-MOLL. Molt prim de cos.   'DIEC'

85. Escatar
||ALCOVER-MOLL. Netejar fregant.   'DIEC'

86. Esclovellar
Treure els llegums, com ara les faves, els pèsols o les monjetes, de la seva tavella.
||ALCOVER-MOLL. Llevar la clovella.   'DIEC'

87. Escon    Escon
Seient de fusta com una mena de banc ample, per seure a la vora de la llar de foc. El respatller era alt per evitar l'aire a l'esquena.
||ALCOVER-MOLL. Banc llarg i de respatla alta, com el que sol haver-hi a les cuines de pagès.   'DIEC'

88. Escotorit [escuturit]
Viu, trempat. També rexinxolat.
||ALCOVER-MOLL. Eixerit, vivaç.   'DIEC'

89. Esparrecar
Estripar roba o paper. "Me s'han esparrecat les calces del cul" o "Me s'hi ha fet un esparrec". "Aquests papers ja els pots esparrecar". "Tens un esparrec a les calces" vol dir que tens els pantalons esttripats.   'DIEC'

90. Esperrucat
||ALCOVER-MOLL. Escabellat, despentinat, que té els cabells en desordre.   'DIEC'

91. Espeternegar o fer espeternecs
Es diu d'un nen que estant ajagut d'esquenes, mou cames i braços amb un cert esverament.
||ALCOVER-MOLL. Moure violentament les cames.   'DIEC'

92. Espiar
Anar a dir al mestre les coses malfetes que feien els companys.   'DIEC'
Del qui ho feia se'n deia un espieta. "Si fas això t'aniré a espiar a l'harmanu".   'DIEC'

93. Espunyir-se
"Porto el canell embenat perquè m'he espunyit".
||ALCOVER-MOLL. Esbraonar; desarticular o cansar molt el braó, el braç. Desllorigar un membre.

94. Esqueixar i esqueix
Quan es fa un esforç muscular excessiu el múscul pot patir un "esqueix". Ara pels mitjans de comunicació en diuen "esguinç", sembla que per influx del castellà "esguince". Llavors es deien coses com ara, "Aquell s'ha esqueixat l'esquena" o "té un esqueix al muscle muscle = castellà 'hombro' ".

95. Esquinçar
Fer malbé un pessa de roba o un calçat per causa de fer-lo servir. "Ara portaré aquesta camisa fins que l'acabi d'esquinçar".   'DIEC ac 2'

96. Esquiu
||ALCOVER-MOLL. Esquerp, refractari al tracte.
"Aquest gat és molt esquiu, mai no es deixa amanyagar o, de seguida que et veu, ja fuig".   'DIEC'

97. Esquivar-se un animal (cavall, euga, mula)
Quan no hi havia cotxes i la gent viatjava en carruatges (p.e. diligències), segons explicaven els avis, a vegades l'animal o animals que els tiraven s'esveraven i el carreter no els podia dominar. Es deia que s'esquivaven. Es passava molta por pel perill de produir-se una desgràcia.   'DIEC'

98. Estarrufar
||DIC. ALCOVER-MOLL. Estufar les plomes, el cabell. Manifestar-se ple de satisfacció, d'orgull, de contentament.

99. Estintolar
"Va estintolar l'escala a la paret". L'hi va repenjar. "S'estintolava a la porta" (potser per aguantar-se).   'DIEC'

100. Estiragonyar
Eixamplar indegudament una peça de roba com ara un jersei. Si estires gaire un jersei quan te'l passes pel cap en posar-te'l, s'estiragonya. Paraula no trobada a cap diccionari

101. Estoveir
Això, amb l'aigua, s'ha estoveït, ha pertut consistència.
||DIC. ALCOVER-MOLL. Estovar, reblanir

102. Estrenyinar
Esteranyinar: ||ALCOVER-MOLL. Llevar les teranyines.   'DIEC'

103. Estrep
Pega dolça
||DIC. DIDAC. És una substància dolça de color negre que es prepara en barretes o pastilles per a llepar. Es fa amb regalèssia.
Pels anys 40 n'hi havia de 5, de 10 i de 20 cèntims. Era el "premit" que et donava "l'hermanu" (marista) si "trevies" bones notes. Calia ser el primer o el segon de la classe. Les notes es donaven el dissabte a la tarda que mai no era festa.

104. Estufar-se
||DIC. ALCOVER-MOLL. Inflar-se de vanitat; ostentar orgullosament la satisfacció de si mateix.
"Que en vaig d'estufada (o estarrufada) amb aquests fills tan macus".   'DIEC'

105. Facècia
Una facècia és una aventura. Una cosa que cal explicar. "Això sí que ha estat una bona facècia".
||ALCOVER-MOLL: Peripècia; esdeveniment imprevist i que capgira el curs normal de les coses.   'DIEC'
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'facècia'"

106. Fat
Un menjar és fat quan li falta salt. "Això és ben fat, no m'he enrecordat de tirar-hi salt." La sopa és fada".   'DIEC ac 2'

107. Fati, fatibomba
Es diu, en to burleta, d'un que està gras. Paraula no trobada a cap diccionari

108. Feines
L'expressió: "Amb prou feines" vol dir "gaire bé no". "Amb prou feines ho ha tastat" es diu quan un no ha tingut gana o no li ha agradat el menjar i no n'ha menjat gaire.
I "fer les feines" és una manara polida de dir "anar de ventre". "Ha anat a fer les feines i de seguida vindrà".
Si parles de la senyora que et ve a casa a fer les feines, aquí a Girona entendríem que ve a casa teu a fer de ventre. Cal dir "a fer la feina".

109. Feixa
D'un hort en una vessant de muntanya i aguantat amb una paret seca en diem una feixa.   'DIEC'

110. Feliu
Es diu que és feliu aquell que no acaba de tenir seny. "Aquell sembla una mica feliu".
||ALCOVER-MOLL: No gens maliciós; beneitó i pusil·lànime.

111. Fener
Un "dia de fener" és un dia feiner, un dia que es pot treballar. Ara tothom en sol dir "dia laborable" com en castellà. No diem "dia fener" sinó "dia de fener".
||ALCOVER-MOLL: FEINER (i dial. faener, fener), -ERA Propi de la feina; dedicat a la feina; cast. laborable.

112. Fer el fet
"Jo amb aquest cèntims ja faig el fet". Ja en tinc prou.
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la frase 'fer el fet'"

113. Fer cara de...
"de merda d'oca". Estar esgrogueït o pàlid perquè no et trobes bé o tens febre.
"de tres déus". Estar enrabiat amb un to autoritari.

114. Ferrat    Ferrat, galleda
Antigament la galleda era un ferrat. Era de fusta amb un cescle reforçant el cul i dos o tres cescles més repartits en la resta de l´alçada. "Vaig a pouar un ferrat d´aigua per a abeurar l´euga". Comentari enviats per Albert Serrats
||ALCOVER-MOLL: FERRADA f. || 1. Recipient cilíndric o troncocònic, fet de dogues de fusta voltades de cércols de ferro, per a tenir aigua, vi, llet, etc.       Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'ferrada'"

115. Ferreny
||ALCOVER-MOLL: 1.De ferro. 2. Fort, robust.   'DIEC'

116. Fetilleries
Creences poc raonables. Supersticions. "Tot això només són fetilleries".
||ALCOVER-MOLL: Faula, cosa fingida, increïble. Cosa fútil, sense valor.   'DIEC'

116b. Flocs
||ALCOVER-MOLL: Encenalls; porcions molt primes de fusta o altra matèria, arrancades en ribotejar o llavorar.

117. Fòtil
||ALCOVER-MOLL: Menuderia, cosa insignificant. «No valer un fòtil»: mancat de tot interès.   'DIEC ac 2'
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'fòtil'"

118. Fotimer
Gran quantitat. "Al cim de la taula sempre hi té un fotimer de llibres que espanta". "T'ho he hagut de dir un fotimer de vegades".
||ALCOVER-MOLL: Multitud.   'DIEC'

119. Fressa
Remor, soroll. "No feu fressa que despertareu els veïns".
||ALCOVER-MOLL. Remor indicadora d'una cosa; soroll que delata una acció, la presència d'algú.   'DIEC'

119. Galàpat
Gripau

120. Gànguil
||ALCOVER-MOLL. Persona alta i prima, de cames llargues. «Cames de gànguil», o «més prim que un gànguil», o «alt com un gànguil».       Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'gànguil'"

121. Garró
"Anar amb els mitjons a garró". Es deia quan no duies lligacames i els mitjons et baixaven.
||ALCOVER-MOLL. Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta amb el taló.   'DIEC'

122. Dites de gats
Quan una cosa sortia més ample del compte, com ara una mànega de camisa, podien dir: "Hi passaria un gat amb la cua dreta". Si una cosa era molt més prima del compte (una llesca de pa, per exemple) podien dir: "És prima com una orella de gat".

123. Geniüt
"Que té mal gènit".
||ALCOVER-MOLL. Que té el geni fort, irritable.   'DIEC'

124. Gibrelleta    Gibrelleta
Era l'orinal. Calia tenir-ne a sota el llit per si el necessitaves a la nit. Als pobles, la comuna era sovint a fora, cap al balcó o galeria on hi feia fret i no hi podies sortir a la nit.   'DIEC'

125. Grapallut
És grapallut qui té males mans per fer les coses. Li surten de qualsevol manera.
||ALCOVER-MOLL. Que té bona grapa (Fabra Dicc. Gen.). (significats contradictoris)   'DIEC'

126. Guier
És el pap dels ocells. El DIEC ho confon amb el pedrer. L'Alcover-Moll ja avisa que es fa sovint aquesta confusió.   'DIEC ac.2'

127. Guitza
||ALCOVER-MOLL. Fer la guitza a algú: contrariar-lo, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat.   'DIEC'

128. Infeliç, infeliçot
"És un pobre infeliç".
||ALCOVER-MOLL. No gens maliciós; beneitó i pusil·lànime.

128b. Liró
"És mig liró". (tambbé "liret")
||ALCOVER-MOLL. 2. adj. (f. LIRONA). Beneitó, ximplet (Empordà, Garrotxa, Costa de Llevant).

129. Llassat
"Estic ben llassat o llassada" vol dir estic molt cansat o cansada.
||ALCOVER-MOLL. LASSAR (llassar). v. tr. Cansar, fatigar.

130. Lleixiu.    Alcover-Moll. Cliqueu.
Es feia lleixiu, desfent cendra de la llar de foc amb aigua ben calenta. Llavors es colava i servia per posar la roba en remull i rentar-la.   'DIEC'

131. Lligar
D'aquest verb se'n feia un ús molt diferent del que es fa ara que ens ha vingut del castellà "ligar". Per exemple es deia: "En aquella família pares i fills no lliguen pas gaire." (no s'entenen bé). "Com que no lligava amb els seus pares se'n va anar a viure a Girona".
||ALCOVER-MOLL. Unir amb relacions d'amistat, de societat, d'aliança, etc.   'DIEC ac 6'

132. Llibant    Llivant
Corda del pou, groixuda i rodona per poder poar bé l'aigua.
||ALCOVER-MOLL. Corda gruixuda, com la que s'empra en la corriola d'un pou, per a pujar materials a les bastides de construcció, per a estirar una embarcació cap a terra, etc.   'DIEC'

133. Llufa
Pet que no fa fressa. Veixina.
Ninot de paper retallat que els nens pengen amb una agulla a l'esquena dels que passen pel carrer per riure-se'n.
||ALCOVER-MOLL 1. Ventositat sense soroll (or., occ., val., bal.).
  2. Bolet de l'espècie Lycoperdon bovista, que en esser esclafat llança ses espores en forma de polsim (pir-or.). Deu ser un 'pet de llop'
  3. Tros de paper o de drap que els nois pengen a l'esquena o a les anques d'algú, per burla, el dia dels Innocents.   'DIEC'

134. Llufarut Vol dir xafarder, que es fica pertot. No vol pas dir que deixi anar llufes. Tambés es diu "ésser un llufa" (Empordà).

135. Lluquet
Branca seca, curta i prima (un broc), d'uns 10 o 12 cms. S'hi posava sofre en un dels seus extrems o a tots dos. Servia per encendre el foc. Només calia apuntar-la a un caliu dels que quedaven sempre a les cendres de la llar de foc. Substituïen les cerilles i representava un estalvi.
||ALCOVER-MOLL. Cliqueu    Alcover-Moll. Cliqueu.

136. Macàlcic! (o macàlsic!)
Exclamació que indica alguna contradicció.

137. Maria de Déu! Exclamació més aviat de sorpresa (dones de Bordils amb mocador negre al cap).

138. Màniga d'aigua
||ALCOVER-MOLL. Aiguat molt fort; pluja intensíssima.

139. Manyac
Un nen és manyac si no s'enfada i demostra estimació pels pares, familiars... També es deia d'un gat o d'un gos que es deixés amanyagar o de qualsevol animal tranquil i obedient.
||ALCOVER-MOLL. De caràcter suau i dòcil. "Ai manyac!": exclamació amb què es nega allò que altri demana, donant-li la negativa en forma eufèmica i acaronadora.   'DIEC'

140. Manyoc
Un manyoc d'herves o un manyoc de cabells. Un grapat d'herves o de cabells agafat amb la ma closa.
||ALCOVER-MOLL. Manoll; aplec confús de coses que caben dins la mà (Gir., Empordà, Berga, Vic, Mall., Men.);

141. Marduix
||ALCOVER-MOLL. «Ja et conec, herbeta, que et dius marduix!»: es diu per indicar a algú que li hem descobert les intencions.

142. La marranxa i la cantina    Marranxa    Cantines
La llet es venia directament munyida de les vaques. El lleter la solia repartir per les cases. Les marranxes eren uns recipients metàl·lics on hi cavien una colla de litres i calia carrossar-les amb un carro tirat per un ruc o ho feia el mateix lleter. Trucaven a les portes de les cases i els veïns baixaven a buscar-la amb una olla o amb un ansat i així ja era a punt per fer-la bullir perquè no es fes malbé. Si anaves a comprar-la a cal lleter es feia servir la cantina que era un recipient també metàl·lic però més petit que la marranxa i amb una nansa llarga que permetia dur-la a la mà penjant.

143. Matxucar
"Es va posar el paper a la butxaca i li va quedar ben matxucat"
||ALCOVER-MOLL. Rebregar, masegar.  'DIEC'

144. Migrar
Es diu que un nen migra quan veu que un altre menja i a ell, que té gana, no n'hi donen.
||ALCOVER-MOLL. Posar-se impacient i neguitós un animal quan ve l'hora acostumada del menjar i no n'hi donen (Empordà).

145. Minaire
||ALCOVER-MOLL. Qui treballa en una mina.
La paraula 'miner' no es feia servir mai.

146. Molleda
Es la part toba del pa. El pa té la crosta per fora i la molleda per dins.
||ALCOVER-MOLL. Molla de pa.

147. Munió
"Hi havia una munió de peixos que feia goig de veure".
||ALCOVER-MOLL. Gran nombre, multitud.

148. Nial adj
És deia d'un ou que havia estat covat i després s'havia podrit.
||ALCOVER-MOLL: Ou que ha estat covat i no ha produït pollet; ou dolent, corromput.  'DIEC'

149. Obis
||ALCOVER-MOLL: clotets que els nois fan en terra per fer-hi anar les bales en jugar.   'DIEC'

150. Onda
Al cim del front els cabells havien de fer un bona cargol. Era l'onda o arribaespanya.

151. Ous
Si es diu: "Aquí al terrat, a la tarda, s'hi couen ous", Vol dir que hi fa molta calor. O, potser, es deia "S'hi coven ous".

152. Pala de pues    Forca
És una forca.

153. Palanca i passera
 Sòn passos per travessar un corrent d'aigua, una riera... Si és fet de taulons, se'n diu una palanca si són pedres prou grosses que superin el nivell de l'aigua, és una passera.
||ALCOVER-MOLL: PALANCA: Passera feta de taulons entre una nau i el moll, o entre les dues ribes d'un riu o torrent.  'DIEC ' 
||ALCOVER-MOLL: PASSERA: Tauló, soca, conjunt de pedres posat a manera de pont per a travessar un riu, torrent, bassiot.
 'DIEC ' 
154. Palica
 "Aquell té molta palica". Sempre enraona molt. Solia dir-se més aviat en sentit pejoratiu.
||ALCOVER-MOLL: Xerrameca, enraonamenta fàcil, abundosa .

155. Pallús adj
Persona de poc enteniment.
||ALCOVER-MOLL. PALLÚS: Beneitot, curt d'enteniment.

156. Papa de cent cames   Centpeus
Un centpeus.

157. Parrac
||ALCOVER-MOLL: Tros de roba esquinçat o rebregat, malmès.   'DIEC'

158. Patufet    Patufet
En dèiem patufet de qualsevol revista d'historietes infantils, il·lustrades. Podien ser petits acudits d'una pàgina o de mitja pàgina o menys amb intencions de fer riure o històries llargues d'aventures que anaven continuant cada setmana. De tot això en dèiem "patufets" Després, amb l'èxit del TBO    TBO amb la família Ulises se'n varen dir "tebeos". Pels anys quaranta es dèia: "A 'col·legit' no s'hi han de dur mai patufets, només els llibres de classe i les llibretes".

159. Pedrigoleig
Pedres petites soltes que no deixen caminar bé.
||ALCOVER-MOLL: PEDREGOLEIG m. Conjunt de pedres menudes (Olot).
Pedregolall (Empordà, Garrotxa, La Selva, Costa de Llevant). El pedregoleig de la carretera.

161. Perellons o pellerons
Si agafaves gaire fret a les mans, peus o orelles, se t'envermellien i se t'inflaven. Llavors dèiem que t'havien sortit "perellons". Quan tenien escalfor, et feien molta picor i a vegades arribaven a reventar-se i llagar-se.   'DIEC'

162. Per qui n'enllà
"Ho va tirar tot per qui n'enllà". Ho va deixar tot escampat per terra. Ho hem escrit tal com es diu.

163. Picadora    picadora   'DIEC'
La picadora era una pala petita de fusta que es feia servir per rentar la roba. A més d'anar fregant la roba ensabonada, de tant en tant es picava tres o quatre cops amb la picadora per fer-la més neta.

164. Pistrincs
Diners, cèntims
||ALCOVER-MOLL: Diners, en llenguatge d'argot o molt familiar.   'DIEC'

165. Pla
Amb el 'pla' hi fet frases admiratives "Ara pla si l'hem perdut!". "T'han robat? Ara pla!". També es diu com ara: "Ell pla que encara no ha cobrat". Sempre en el cas de coses negatives. És al revés del 'rai' que indica un fet positiu. "Tu rai que ja has cobrat"       Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta l' "ara pla!".

166. Poc que
Es fa servir per fer frases negatives. "Poc que se'n troben ja de bolets", "Poc que ho hauria dit mai". "Poc que en queda gens de pa".
||ALCOVER-MOLL. adv., precedint al verb, i a vegades combinat amb la conjunció que (poc que), equival a una negació.

167. Porcellanes:
Quan un gat fa uns petits ronquets de content si el tens a la falda i li grates el cap, és diu que fa porcellanes. Paraula no trobada a cap diccionari.
Deu venir de la semblança amb els roncs que fan els porcells. PORCELL: Porc petit que encara mama.   'DIEC'

168. Que
Es deia "que", posat davant d'un substantiu en plural, per indicar "quants" o "quantes". Per exemple: "Oh que ocells!", "Oh que flors!", per dir "Oh quants ocells!" o "Quantes flors!". És un ús semblant al que es fa normalment posant el "que" al davant d'un adjectiu o un adverbi: "Que bonic", "que lluny". (És el "que" adverbi).   'DIEC ac 2'

169. Rabent
Anar rabent és anar molt de pressa.
||ALCOVER-MOLL. RABENT (o rebent). adj. i adv. Molt ràpid.       Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'rabent'"

170. Rabiüt
Ésser rabiüt és tenir mal 'gènit' o malhumor. "El seu avi és molt rabiüt".
||ALCOVER-MOLL. Rabiós.   'DIEC'

171. Rampell
Agafar un rampell és fer una cosa o prendre una decissió sense pensar-s'hi.
||ALCOVER-MOLL. Desig o determini sobtat, inesperat.   'DIEC'

172. Rantell    Rantell
Mosquit gros de picades molt fortes. Té el cos allargat i les cames llargues   'DIEC'
      Els que piquen són les femelles. Els mascles s'alimenten de la saba del arbres.

173. Ratar Vol dir caçar rates.     'DIEC'
Quan un gat és un bon caçador de rates, es diu que çes ratador. Vol dir caçar rates.      'DIEC'
      Enllaç amb 'El Rodamots'   'Cada dia un mot' comenta la paraula 'ratar'"

174. Retirar
 ||ALCOVER-MOLL. Semblar-se, tenir semblança.
"Aquell nen retira el seu pare". S'hi assembla".   'DIEC ac 5'

175. Retrato o retratu:    Fotografia de Fargnoly
De les fotogarfies o fotos que diem ara, abans se'n deien "retratus".
||ALCOVER-MOLL. Etim.: del cast. retrato, però la forma retratto amb doble tt, usada a Menorca, sembla indicar un origen italià.   'DIEC'

176. Reuma
Una reuma és un 'gargall, una mucositat que s'escup.
||ALCOVER-MOLL Reuma, f: Fluxió d'humor en alguna part del cos.
      Gargall m. Salivada espessa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis.

177. Revec i revequeria
 ||ALCOVER-MOLL Revec: Indòmit, difícil de fer obeir; que manifesta mal geni, refractari a seguir les suggerències o indicacions d'altri.
"Aquest nen és un revec o és molt revec". "Sempre fa revequeries".   'DIEC'

178. Reveixinc o reveixí:    Reveixí
Formic amb el tòrax vermell que venta unes bones pessigades.
||ALCOVER-MOLL Reveixí: Formiga vermellosa (espècie Formica rufa), molt petita, bellugadissa i que pica molt fort reblincant enlaire l'abdomen en forma de cor.   'DIEC'

179. Reixinxolat
Animat, actiu, de bona presència.
||ALCOVER-MOLL Eixerit, molt vivaç.   'DIEC'

180. Rossa [róssa]
Animal mort que es troba a bosc o a algun camp i que es comença a descompondre. "Se sent pudor de rossa morta". Sempre amb la paraula "morta" al darrera.
||ALCOVER-MOLL. Rossa: Esquelet o cadàver corrupte d'una bèstia grossa (Garrotxa, Empordà).   Etim.: incerta, possiblement germànica.   'DIEC'
         Els de Bordils deien dels de Juià:" Juiarencs afamats, mata guilles mata gats, a dalt de la Costa (un veïnat) hi ha una rossa morta, i tots hi aneu a xucar la crosta."

181. Rossolador    Rossolador. Cliqueu
Ara també se'n diu "rascaculs". Pla inclinat disposat per a deixar-s’hi anar lliscant. Alcover-Moll i DIEC A Girona n'hi ha a baix de tot de les escales de la catedral. Des del segle XVII els nens de Girona un dia o altre hi han anat a esmolar-hi les calces.
||ALCOVER-MOLL. ROSSOLAR v. intr. Davallar lliscant per un rost Un rost és un pendent .   'DIEC'

180. Rotija
||ALCOVER-MOLL. Coïssor inflamatòria a la gargamella (Empordà).   'DIEC'

182. Sabates altes    Sabates altes. Cliqueu
Eren les sabates de l'hivern. Llavors ningú no en deia botes com ara. Les botes només eren les de posar-hi vi.

183. Saberut
||ALCOVER-MOLL. Tafaner, delerós de saber noves.   'DIEC'

184. Sacar
Possiblement modalitat de " cercar ". Deien les dones: "Me'n vaig a sacar menjar pels conills."

185. Sedasser
 Que li agrada tafanejar. Xafarder.  
||ALCOVER-MOLL. Tafaner, xafarder (Empordà, Gir., Garrotxa, Maresme).
      Sedasser també vol dir "sedassaire" o persona que fa sedassos.     'DIEC'

186. Semal    Semal. Cliqueu
Recipient gros, construït a la manera d'una bóta amb fustes ajustades lligades amb cescles i amb uns sortints laterals que permetien transportar fruita o líquids entre dues persones amb dos pals llargs anomenats pals semalers. Segons em diu l'Albert Serrats de Bordils
    Fora del Gironès de la semal sovint se'n diu 'portadora'.   'DIEC'

187. Serrar
 ||ALCOVER-MOLL. 2. Serrar les dents: cloure estretament les dents, sia per no deixar passar aliment, sia per no parlar.
'DIEC ac 2'

188. Setí    Alcover-Moll. Cliqueu.
Lloc que s'habilita momentàniament per seure. Ex : "Jo ja he trobat un seti" . En referència a un que volia fer la queixalada assegut a un indicador de quilòmetres de la carretera.   'DIEC'

189. Soc [sòc]
Soca d'un arbre tallada a punt de ser carregada al carro. A l'estació de Celrà sempre hi havia molts de socs del ban per carregar al tren. La paraula tronc no la deia mai ningú a Bordils. L'Alcover-Moll diu que 'soc' és un tros de soca groixut   'DIEC 2ac 2'
"Dormir com un soc" és dormir profundament.

190. Soca [sòca]
És la part de l'arbre fins a les primeres branques mentre l'arbre no ha estat tallat. També és el que queda a terra després de tallar-lo. Un cop tallat de terra fins a les primeres branques allò és un soc. L'Alcover-Moll diu que 'soca' és el tronc de l'arbre   'DIEC'

191. A sol i serena:
Tenir una cosa al balcó a sol i serena vol dir dia i nit.
||ALCOVER-MOLL. A sol i serena: a la intempèrie, tant de dia com de nits.   'DIEC 2.2'

192. Tamborell
Carro proveït de 'bolquet'. "Bolca el tamborell dels naps sota el porxo que els escatarem (els hi traurem la terra de la cabeça)". Aportació d'Albert Serrats de Bordils
||ALCOVER-MOLL. Carro de trabuc.
Trabuc: La caixa movible del carro de trabuc; i per ext., el mateix carro en conjunt.

193. Tarot    Escon    Càntir    Porró
||ALCOVER-MOLL. Broc gros del càntir, del porró o d'un altre recipient semblant.
"Beure a tarot d'ampolla" vol dir "beure a morro".
     Galet o gallet és el broc petit.   'DIEC'

194. Tavella
Veina que conté les mongetes, els pèsols o les faves.
Una tavella també és un plec que es fa a la roba, als pantalons o a les fandilles.
||ALCOVER-MOLL. Mongeta tendra, bajoca. Doblec, arruga.   'DIEC'

195. Terrabastall
||ALCOVER-MOLL. Soroll fort de cosa que cau, de coses que es topen repetidament, de cops forts entre persones o coses.   'DIEC'

196. Testa "Fer testa": Aquest ferro fa testa amb aquest altre, indicant que no pot anar més enllà perquè el segon ferro ho impedeix. (en castellà: tope) Sentida a un mecànic del Baix Empordà.
||ALCOVER-MOLL. Posar (clavar, soldar, etc.) dues coses a testa, o per testa, o testa per testa: posar-les de manera que l'extrem d'una amorri a l'extrem de l'altra.   'DIEC'

197. Teta
La mainadera que té cura dels fills petits d'una família.
||ALCOVER-MOLL. Nena o dona que serva infants; mainadera.   'DIEC'

198. Tibat
"Anar tibat" o "anar tibat com un rave"".
Anar amb un posat orgullós, més aviat fent sortir el pit i amb el cap endarrere.
||ALCOVER-MOLL: Ple de rigidesa que expressa supèrbia, orgull o irritació .   'DIEC'

199. Toc
||ALCOVER-MOLL: Fer el toc: beure una copa (Empordà, Garrotxa).   'DIEC'

200. Topaties
"Tenir topaties" vol dir tenir desavinences, mals enteniments, discusions. Paraula no trobada a cap diccionari

201. Trabocar o trabucar
Trabocar una cosa és tombar-la. Quan un nen treia massa el cap i el cos mirant per la finestra, li deien: "No et traboquis tant que cauràs".
||ALCOVER-MOLL. Capgirar-se, tombar-se una cosa (sobretot un vehicle o receptacle) posant-se amb la part superior avall.   'DIEC'

202. Tràmec    Tràmec i cavic
Aixada grossa per cavar l'hort i fer les regues (els solcs). Cavic: Aixada petita per treure herves o per anar a fer menjar pels conills. El nom d'aixada es feia servir per indicar un estri de mida intermèdia entre el tràmec i el cavic.
||ALCOVER-MOLL. Arpiots o aixada amb dues puntes   'DIEC'

203. El Tren petit:    El tren petit
Pels anys quaranta, anava de Girona a Palamós per la vora de la carretera i passava per Bordils.
      El tren gros    El tren gros de la RENFE venia de Girona i anava en direcció cap a França, com ara, però en aquell temps anava amb màquines de vapor que treien fum negre per la xemeneia del carbó de pedra que cremaven i vapor d'algua per dalt i pels costats aprop de les rodes.

204. Trifulga
Passar trifulgues vol dir passar per sitiacions difícils, amb problemes. Tenir una bona trifulga.
||ALCOVER-MOLL. Situació difícil, anguniosa;   'DIEC'

205. Trinxa
||ALCOVER-MOLL. Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos.   'DIEC'

206. Valv. Tenir les mans valves o els dits valvs:
Que es fa difícil de moure, de fer tocar les puntes dels dits perquè estan tan freds.
||ALCOVER-MOLL. Que han perdut la sensibilitat per efecte de la fred molt intensa.

207. Veixina
És un pet silenciós. Un pet que no peta. Una llufa.
||ALCOVER-MOLL. Ventositat sense soroll.   'DIEC'

208. Ventar
Així es diu: "Ventar una espenta o empenta". "Ventar un cop de puny". "Ventar una pinya al cul". "Ventar una nata o una catxeta a la cara."
||ALCOVER-MOLL. Ventar: Executar, fer una acció.   'DIEC'

209. Verros!
Expressió per indicar que una cosa ens fa fàstic.   'DIEC'

210. Vianda
Menjar, en general. Suposadament per posar al plat. Potser no s'hi inclourien les sopes, la carn i el peix. Una dita coneguda deia: "Val més bona gana que bona vianda", per indicar que el que fa menjar a gust és la gana i no pas la qualitat del menjar.
||ALCOVER-MOLL. Menja; comestibles, cosa alimentícia de tota mena.   'DIEC'

211. Xarbotar
Vol dir "remoure un líquid". Soliem dir "fer xarbotar". Si movies un ampolla de vi et podien dir: "No el facis xarbotar".
||ALCOVER-MOLL. Agitar-se la superfície d'un líquid sacsejat o en ebullició.   'DIEC'

212. Xeric, xericar
Xisclar. Fer fresses agudes com quan una roda no s'ha untat.   'DIEC'     'DIEC'

213. Xirgar
Una cosa xirga quan funciona bé. "Això no xirga pas" o "Poc que xirga" vol dir que no va bé.
||ALCOVER-MOLL. v. intr. Sirgar (Empordà, Garrotxa). «Això no xirga»: això no rutlla, no va bé.   'DIEC'

214. Xixó, xixina
"Anar fet un xixó" o "Anar xixó" vol dir anar brut. La "xixina" és la brutícia. Paraules no trobades a cap diccionari .
"Quina xixina que tens als junolls, ves-te a rentar".   'DIEC'

215. Xuia
Si et feies un tall al dit, es deia que "t'havies fet una xuia".
||ALCOVER-MOLL. Carn de porc, no sols cansalada sinó també carn magra. Llenca de cansalada fregida (Empordà).   'DIEC'
Maneres de dir
Hi havia una colla de paraules que es deien d'una manera molt característica de Bordils: divendres es deia divenres; vendre o vendré, venre o venré, mandra era manra, etc.
Paraules dites a la manera del Gironès o de l'Empordà:
 1.Aiga Acceptat a l'Alcover-Moll i aiguera Acceptat a l'Alcover-Moll per aigua i aigüera
 2.Babi i baba per avi i àvia.   'DIEC'  3. Allà al cantó per allà al costat
 4.Estossegar per tossir   'DIEC'
 5. Guilla per guineu   'DIEC'
 6. Nu o nuc (de cordill) per nus          'DIEC'
 7. Xucar per sucar 'DIEC'
 8.Col·legit per col·legi
 9.La fred Acceptat a l'Alcover-Moll per el fred.
10.Què vos? per, què vols?
11.Curculla per petxina grossa. 'DIEC'
12.Anar-hi corrents per corrent. 'DIEC' 		13.Allavons per llavors
14.Botit per inflat   'DIEC'
15.Catau per cau (p. e. de conills) 'DIEC'
16.Estoveir per estovar
17.Io i ia per jo i ja
18.Singlut per sanglot 'DIEC'
19.Xufla per xufa 'DIEC'
20.Istiu per estiu
21.Pènsuc o pènsut per penso
22.La meu mare per la meva mare
23.Fressa per soroll 'DIEC'
24.Anar-hi corriguent per corrent. 		25.Amont Acceptat a l'Alcover-Moll per amunt
26.Cacaus per cacauets   'DIEC'
27.Gonyar per guanyar
28.Plovinejar per plovisquejar   'DIEC'
29.Xaliva per saliva
30.Llimoc per llimac    llimoc
31.Grielles per graelles
32.Ménjuc o ménjut per menjo
33.A casa meu per a casa meva
34.Barrumera per bromera (escuma)   'DIEC'
35 Boigs per bojos   'DIEC'
    Una col·laboració   Col·laboració d'Albert Serrats 1        Una segona col·laboració   Col·laboració d'Albert Serrats 2        Cada dia un mot   Cada dia un mot
Butlleti de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona


















A dalt de tot



















A dalt de tot


















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot



















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
















A dalt de tot
jmd@infovt.com    "Envieu-me més paraules i comentaris. Poseu la referència 18 al vostre e-mail"
Tema 19. El català de Lleida
   Enllaços exteriors          Diccionari català, valencià, balear Alcover-Moll       Enciclopèdia catalana  Enciclopèdia SAU      Institut d'estudis catalans  Diccionari DIEC2      Aprenentatge del català  Diccionari DIDAC      Real Academia Española  Diccionari castellà
Català. sinònims, castellà, anglès  Tots els diccionaris     Problemes de física en flash  Física en flash       Història de l'IES Ramon Muntaner i aparells dels antics laboratoris  IES R.Muntaner       L'empresa jove, moderna i eficaç  Visual Tecnology       Xon's rem  Xon's rem